Paradigma ( En Català)

Paradigma

Paradigma segons viquipèdia, significa “exemple” o “model”  i segons el diccionari de la llengua catalana vol dir “conjunt de formes que serveixen de model als diversos tipus de flexió nominal i verbal”. Dit això, passo a relatar la història:

Vet aquí una vegada la humanitat seccionada en tres grups principals, més algun de secundari, que sempre n’hi ha que no saben/no contesten. Aquests tres grans grups eren:  els brètols, els nyoquis i els subtils.

Els brètols manaven a principals i secundaris, eren pocs però ben avinguts, mantenien formes i poder. Els nyoquis, en canvi, era el grup més nombrós, gairebé infinit i també poc definit.  Els subtils eren minoritaris i emergien en ocasions singulars, ja fos individualment o com a petits grupets, i semblaven convençuts d’esotèrics pensaments.

No es lliurava cap guerra oficial, però hi havia batalles encobertes. Els nyoquis es decantaven cap aquí o cap allà, segons bufés el vent i les circumstàncies, lliurant-se als brètols que molt paternalment els hi deien que no estaven prou preparats,  que ells els representaven en virtut de no se sabia ben bé el què, però venia d’antuvi i vés, que ja ho portaven ells que per això estaven i que el poble, és a dir tothom que no fossin ells,  havia de seguir les seves consignes.

El grupet dels subtils, poc a poc més engrescat i actiu, diferia totalment d’aquesta motivació i en petits comitès es reunien i parlaven d’un nou model, d’un canvi de paradigma. Eren sistemàticament menyspreats, qüestionats i  ridiculitzats. Però mica en mica anaven comunicant la seva visió i el seu coneixement que també podien demostrar empíricament, ja que se’ls hi anaven afegint estudiosos i estudiants que els hi facilitaven enriquidors recursos.

- Fins ara els mateixos nyoquis s’encarregaven d’auto-enganyar-se! - als brètols els hi pujava la mosca al nas – Aquests subtils han de continuar sota sospita d’estar tocats del bolet. De cap manera permetre’m tal insubmissió, que vagin per lliures els comença a fer perillosos i els farem caure ¡per Déu i per la Pàtria que ens ampara!

No comptaven però, en que un dels més brètols de tots, estava a punt de trair-los. Ben bé no sabia com li havia passat, que començava a gaudir d’una nova manera de veure les coses. Semblava despertar cap a una nova consciència que el feia sentir-se estrany, però alhora content. S’estava tornant subtil? Era allò possible? Si que ho era! aquest brètol, dels mes brètols entre els seus, estava canviant, vivia la seva pròpia metamorfosi, estava emergint del seu capoll per tornar-se papallona.

- He de ser molt caut, no puc fiar-me de ningú dels meus. – pensava aquest brètol, dels més brètols entre els seus. -  He d’iniciar una campanya, però no de les nostres, ningú ho ha de saber –

I vet aquí, que els subtils, sense tenir ni la més remota idea, serien empentats a un major ressò de tot el que sabien i ho posaven així a disposició dels nyoquis enganyats que se’ls acostaven, alguns encuriosits i d’altres, la majoria, buscant alleujament al seu malestar integral.

-Vés a saber com ha estat – comentaven alguns dels subtils – cada cop hi ha més interès per el que sabem, les nostres conferències apleguen molta més gent de la prevista. El canvi tant necessari esdevindrà aviat!

El brètol traïdor al seu grup, dels més brètols entre els seus, es reafirmava en la seva acció i somreia cap a si mateix, com feia temps no ho feia. El cor se li omplia d’una estranya pau, mai sentida abans.

Però, vet aquí, que els brètols s’ensumaven alguna cosa, i sense saber qui podia ser l’infiltrat es posaren a pensar en fer alguna de les seves bretolades. Eren llestos i tenien experiència prèvia en enganys i altres malifetes, sempre en interès propi.

Cada cop més nyoquis, gràcies a les xarxes socials, blogs, vídeos, àudios i tota mena de medis al seu abast, a més del infal•lible boca-orella, es tornaven més conscients del que hi havia en joc,  que tot apostava al seu favor si s’aplegaven i prenien accions participatives i conjuntes. No hi havia volta enrere. 

No es pretenia criminalitzar a ningú, es tractava d’un gir de 180 graus en la consciència humana on tothom tenia acollida i era un algú formant part d’un tot que l’embolcallava. Era això el que tant es desitjava, des de sempre, sense saber-ho. Abans, alguns de molt especials, ho havien sabut, però els havien fet callar en el millor dels casos.

Que n’estava de contenta la Terra! Per fi la mare natura estava recuperant el respecte i l’admiració del seus pobladors. La gent s’aplegava, per tot arreu, i s’abraçava feliç. Quedava molt per fer, però l’actitud general era de solidaritat i goig. Era un bon punt de partida cap a una més autèntica i fraternal humanitat.

I vet aquí que els brètols varen ser jutjats i obligats a fer teràpia i tasques socials, que els nyoquis varen deixar de ser-ho en general, ja que sempre queda algun que altre babau, i els habitants terrenals havien fet un espectacular salt qualitatiu de vida, un nou paradigma s’estenia davant d’ells.

Em vaig despertar amb un somriure d’orella a orella i amb l’ordinador a sobre en perillós equilibri,  d’ai que cau. El meu més profund desig havia pres el meu somni nocturn, que per variar,  era un dels bons.

Autora:  Lou Reus

Data:  27 d’abril 2013